CRONICA MITJA MARATO DE TERRASSA.

Aquest any no estic fent moltes proves, cada cop en fa més mandra competir. Però de tant en tant va be fer-na alguna, i ahir varem anar a fer la mitja de Terrassa amb en Paco, en Met i jo.
Aquesta ja la coneixia de fa 2 anys que la varem fer per preparar la marató de Barna i la recordava bastant durilla, amb pujades i baixades continues.
I el que passa quan no competeixes sovint és que no saps quin ritme agafar. Jo vaig ficar-me amb la llebre de 1h35´a veure què passava però al km. 5 ja vaig veure que anava molt alt de pulsacions i la veritat és que vaig tardar bastant a ficar-me a lloc, ben be fins al km. 7-8 per recuperar-me. Llavors a partir del 10 a lluitar contra mi mateix i intentar agafar un ritme alt, a fer kilometres sense deixar-me anar, que és lo fàcil. A les baixades apretava i a les pujades intentava aguantar. Fins al km. 18 que hi havia una pujadeta que em va deixar clevat. L´últim km. em va sobrar.
Al final 1h.40´ , content i satisfet. La seguent prova serà de muntanya.